No necessito Internet, tinc una vida.

De la connexió a la saturació i com estem buscant alternatives a estar tot el dia connectats.

Les xarxes socials van sorgir amb un ideal clar: connectar-nos. Connectar-nos amb altres, compartir les nostres experiències, aprendre dels altres i, sobretot, sentir-nos més a prop de persones i idees amb les quals no hauríem d’haver tingut accés. Però, a mesura que el temps ha passat, aquesta visió inicial ha esdevingut cada vegada més una il·lusió.

Avui en dia, les xarxes socials han evolucionat en canals d’entreteniment, amb un contingut cada vegada més patrocinat i amb la dominància de grans marques que passen per davant de les petites en l’algoritme. Les petites empreses o veus individuals queden amagades, mentre que la visibilitat es dirigeix cap a aquells que tenen més recursos per promoure’s. I això, sense parlar de l’efecte que l’algoritme té sobre les nostres interaccions diàries, on els posts que veiem o no veiem poden marcar el nostre estat d’ànim, les nostres prioritats i, fins i tot, la nostra autoestima.

Campanya Phone Wall, de Shiyang He

Les xarxes socials han arribat a ser un reflex de la nostra societat de consum, i això no és només una crítica als models de negoci, sinó també al nostre comportament com a usuaris. Ens hem trobat immersos en un sistema que sembla exigir la nostra constant presència en línia, on els posts i els "likes" són la moneda de canvi, i la connexió a través d'aquesta plataforma es mesura en quantitat i no en qualitat.

De la "girlboss" a la "snail girl"

Aquesta dinàmica sembla que està canviant, almenys parcialment, amb l’arribada de noves tendències. Un dels termes que ha sorgit recentment és el de la "snail girl", un concepte que Sienna Ludbey, fundadora de Hello Sisi, associa a la idea de tornar a la lentitud i la tranquil·litat en la vida quotidiana, posant en primer pla el benestar personal i la necessitat d’equilibrar la vida laboral amb la vida personal. Aquest moviment també reflecteix un canvi en la manera en què els usuaris es relacionen amb les xarxes socials. El contrast amb l’era de la "girlboss", una figura que simbolitza la productivitat constant, el creixement personal agressiu i l’assoliment d’èxits en temps rècord, és evident. Mentre que les "girlboss" buscaven la visibilitat i l’afirmació pública, les "snail girls" semblen aspirar més aviat a la tranquil·litat i a un estil de vida més pausat.

Imatge de Pinterest

Aquest moviment no és només un fenomen superficial. Començo a veure com les xarxes més petites, aquelles que no estan sobrecarregades d’anuncis i competència per l’atenció de l’usuari, estan guanyant popularitat. Substack, Pinterest i Spotify, entre altres plataformes més íntimes, estan creixent perquè ofereixen una experiència més enfocada i menys addictiva. És un petit refugi davant la bombolla de notificacions, algoritmes i publicitat massiva que domina altres xarxes com Instagram o TikTok. Com diu Raquel Mungarro, la vida digital aquí ha esdevingut més bonica, encara que també més solitària.

Desconnectar per a reconnectar?

Tanmateix, la pregunta que es fa cada vegada més gent és si aquestes noves xarxes, petites i més "humanes", representen un futur viable per a la comunicació digital, o si només són una resposta temporal a una saturació que no desapareixerà fàcilment. En la seva reflexió, Jason Parham posa en dubte aquesta nova tendència, qüestionant si realment estem buscant un descans permanent de la sobrecàrrega informativa, o si simplement necessitem una pausa abans de tornar a caure en el mateix cicle. El mateix passa amb aquells que ens autoimposem límits digitals. Per exemple, es pot programar el mòbil perquè es bloquegi quan portes unes hores connectada o utilitzar apps que et pregunten si realment vols entrar a mirar alguna cosa al mòbil. Però sovint no li acabem de fer cas i diem: “serà un moment” o “vull fer una última revisió”:

Aquesta contradicció interna, entre la necessitat de desconnectar i la temptació constant de reconnectar, és una realitat amb la qual molts de nosaltres convivim. Com esmenta Janira Planes, no és fàcil desinstal·lar aplicacions com Instagram o TikTok, especialment quan el treball i les xarxes socials estan profundament interconnectats. Però la veritat és que la pressió de ser constantment accessible i actualitzat pot ser perjudicial. Si bé no es tracta d’abandonar les xarxes socials, caldria potser establir uns límits més clars, potser un horari de feina definit, en què les xarxes no són un requeriment constant.

Una necessitat de canviar els hàbits

La realitat és que, per aconseguir aquesta desconnexió, cal crear nous hàbits. Això no és fàcil, i menys quan les xarxes socials estan dissenyades per mantenir-nos enganxats. Però fer-ho pot millorar el nostre benestar mental i emocional. No es tracta de desconnectar-se del tot, sinó de recuperar el control sobre el nostre temps i la nostra atenció. Potser la solució rau en petites accions diàries com activar el mode "No molestar" en moments de treball intens, o establir límits clars sobre quan és l’hora de parar i fer una altra cosa.

Imatge de Pinterest

La importància de la planificació quan treballes amb xarxes socials

Quan parlem de desconnexió, no ens referim a abandonar definitivament el món digital, sinó a establir una relació més equilibrada i saludable amb la tecnologia. Per aconseguir-ho, hi ha un pas clau: la planificació i l’estratègia. Massa sovint ens deixem portar per un ús impulsiu i reactiu de les xarxes socials i altres eines digitals, cosa que ens fa perdre el control del temps i ens allunya del que realment importa.

La solució no depèn de deixar de publicar, sinó per gestionar de manera més eficient la nostra presència digital i evitar la sensació de saturació. Una bona planificació no només t’ajuda a mantenir aquest equilibri entre la vida professional i personal, sinó que també et permet seguir creant contingut de qualitat sense sentir-te sobrepassat.

Organitzar el teu contingut digital no és només una tasca pràctica; és una manera de recuperar el control del teu temps i energia. El veritable objectiu és utilitzar les xarxes socials com a eines per potenciar la teva marca, no pas deixar que es converteixin en eines que controlin la teva vida diària.

Tingues-ho clar: una estratègia digital efectiva no consisteix a publicar sense parar, sinó en fer-ho amb intel·ligència, optimitzant els recursos i protegint el teu benestar. En definitiva, planificar no és només treballar millor; és també una aposta per viure millor.

Michael Scott, de The Office, és l'autor de la frase que dóna títol a aquesta edició de la newsletter.

Roser Manté