No és nostàlgia
Per què tornar a l’analògic no resol res si no entenem el context que hi ha darrere.
Actualitat a l’oficina
Es diu que el 2026 és l’any de l’analògic: una mena de retorn al físic després d’anys d’hiperdigitalització. Tornen les revistes (com ja apuntava la Mar Manrique el 2024), recuperem els vinils, ens apuntem a grups de ganxet, lectura o ceràmica. Espais clarament allunyats de les pantalles.
Com passa amb moltes tendències que miren enrere, és fàcil atribuir-ho a la nostàlgia: tornar a allò que ens agradava de petits o joves. I, en part, pot ser així. Però també cal tenir en compte qui impulsa aquestes modes: sovint és la generació X (i entorns propers), que per edat ocupa posicions de poder cultural i econòmic, i decideix què es produeix, es comunica i es posa de moda.
Ara bé, reduir-ho a nostàlgia és quedar-se curt. El que sovint no analitzem és per què tornen aquestes pràctiques. Vivim en un context d’individualització, d’aïllament i d’una forta dependència dels algoritmes, que tendeixen a uniformitzar comportaments i gustos.
Com diuen a Chicas listas, “se trata de recuperar conciencia, de tomar decisiones propias en vez de sucumbir a comportamientos addictivos, de llenar nuestro tiempo de nuevo con actividades que nos hacen felices.” I aquí hi ha un punt clau: no es tracta només de tecnologia, sinó de la nostra relació amb el temps, l’atenció i el propòsit.
Entre línies
El problema, però, és confondre el símptoma amb la solució: tornar als vinils o a les revistes pot ser un gest significatiu, però no resol per si sol la manca d’atenció, la dependència d’estímuls o la sensació de buit.
Això va més enllà: té a veure amb com decidim viure i amb la capacitat real de prendre control sobre el nostre temps i les nostres decisions.
Què implica per a marques i equips:
No es tracta de recuperar formats antics, sinó de dissenyar experiències amb més intencionalitat i menys dependència l’estímul constant.
Es valoren les comunitats que busquen moments de calma, de concentració, de frenar una mica. També poden existir a l’entorn digital, si fugen de la inmediatesa.
A la pràctica
📌 Aesop i les seves botigues
Porto mesos treballant amb una marca relacionada amb el retail, això fa que tingui un ull ja entrenat amb models de botigues. I avui em venia de gust parlar-vos d’Aesop, una marca de cura de la pell.
L’arquitectura de les botigues no és igual a totes les ciutats, sinó que s’adapten a cada lloc on s’instal·la. I és important, li dóna un valor. I a més, ho estudia i no segueix una moda, que podria confondre o estar fora de lloc.
Park Slope, a Brooklyn, manté els maons vermells típics del barri, integrant-se en l’arquitectura existent en lloc de replicar un model de botiga.
Com ho fa?
Per no desentonar, s’investiga l’arquitectura de la zona, els materials històrics i la història de l’edifici.
Això fa que les decisions creatives tinguin un sentit a la zona on s’ubiquen. Creen un homenatge, s’integren a la història i a la societat on estan.
La narrativa de la marca és coherent. Una marca que respecta la pell, i que respecta el lloc on va.
Com ho pots aplicar?
Pensa en el context en què et mous: què significa aquest lloc i què s’hi espera?
Treballa amb referents reals: materials, casos, decisions que ja formen part d’aquest context.
Adapta, però no perdis la identitat. Mantén la teva mirada, el teu saber-fer…
El “truc” pràctic:
Aplica el principi de localitat: abans de crear res nou, entén què hi ha ja i per què és així. Per a qualsevol esdeveniment o contingut, busca un element de la història local que puguis aplicar per fer de fil contuctor.
Vols que t’ajudi a replicar aquests models de curació al teu sector? Planifiquem-ho junts.
Workcafè
🤓 Una altra tendència que diu més del que sembla. La festa de pijames.
🤓 Introvertits: hem de deixar de pagar l’impost de l’introvertit i atrevir-nos a fer-nos veure.
🤓 Trends happen. They come, and go. Like the clothes we wear, it’s OK to try things on, and then one day, decide to take it off, and try something else. The important thing is you work things out for yourself—you realise what works in your private life and space. You stop needing the validation you once craved. Emma Gannon sobre com ha canviat de vida.
🤓 Quan la Molinos s’enfada… i té tanta raó.
Roser Manté
PD: Posa una curadora de continguts a teva vida
🐌 Si llegint això has pensat: "M’agradaria que la meva marca tingués aquesta profunditat, però no sé per on començar", parlem-ne. Ajudo empreses a passar del soroll digital a la conversa amb sentit. Menys estímuls, més intencionalitat.
Escric newsletters i informes per a consultores i serveis professionals que volen entendre què passa i comunicar-ho amb sentit.
✉️ Si tens alguna idea al cap, escriu-me: hola@rosermante.cat. Parlem sense pressa.