D’on neix l’oci?
L’oci com a manera de “perdre el temps” o monetitzable? I els documentalistes i el seu paper en els segons cervells.
Actualitat a l’oficina
T’has plantejat mai d’on sorgeix el concepte d’oci? Un dels capítols del llibre "Reconquista tu tiempo", de Jenny Odell, hi aprofundeix (encara estic a mitja lectura, però segur que hi trobaré altres reflexions interessants).
L’oci es relaciona sovint amb l’estil de vida “slow” que veiem a les xarxes socials com Instagram. Dic “venen” aquest estil perquè, en el fons, també és una tendència consumista, dirigida a urbanites i plena d’activitats i escenaris pensats per ser instagramejables.
Però, d’on neix realment aquest oci? L’oci està lligat al treball: quan tenim temps lliure, sovint acabem consumint, gastant diners. I per poder gastar, necessitem treballar més. Aquí també cal preguntar-nos pel tipus d’oci que mostren els influencers: fins a quin punt no és una altra forma de treball? Gravar, editar i construir una marca personal implica un esforç constant.
També hi ha un tipus d’oci que es crea des de l’estat. Odell explica, per exemple, el cas dels EUA durant la Gran Depressió, quan l’oci es va fomentar per mantenir els joves ocupats (i evitar que causessin problemes), per mantenir els homes en forma (preparats per a una eventual crida a files), i per facilitar el contacte social, promovent la formació de famílies i l’augment de la natalitat.
Odell també reflexiona sobre si l’oci està marcat per classes socials o fins i tot racials. Aristòtil defensava que l’oci existia gràcies a aquells que treballen: en el seu temps, els esclaus. Avui dia, aquest “oci instagramejable” sembla reservat a persones blanques d’una certa classe social, amb diners i temps per viatjar i fer activitats. Fins i tot es percep de manera diferent quan persones racialitzades participen en activitats d’oci.
Aquesta activitat, que aparentment hauria de ser inofensiva, sovint es percep de manera desigual segons qui la practica. La figura del flâneur, aquest passejant sense objectiu concret, gaudeix d’una imatge ben valorada en certes cultures i literatures; però, quan qui la protagonitza és una persona de color, pot ser qüestionada. Aquí emergeix un biaix clar: mentre que a alguns se’ls concedeix la llibertat d’observar i explorar, a altres se’ls qüestiona fins i tot aquest dret.
D’aquí tornem al debat central del llibre: el valor del temps i com el temps “no productiu” i no monetitzable es desvaloritza —o fins i tot es vigila— depenent de qui en gaudeix.
L’oficina
L’oficina d’Airbnb
Entre línies
Cada vegada es parla més del segon cervell. No és la feina d'un documentalista, crear aquests sistemes?
Va ser la pregunta que em vaig fer fa uns dies, després de llegir una newsletter on el seu creador explicava com, gràcies al seu segon cervell, tenia prou idees i continguts per escriure quasi cada dia a les seves diferents plataformes.
No és la primera vegada que algú em parla o escriu sobre els beneficis del segon cervell per a escriure continguts. I han aparegut algun que altre curs. L’Elena Madrigal és una de les que més en parla o que almenys a mi em ressona més com ho planteja. Serà perquè li dóna aquesta capa de documentalista que no li donen altres persones (tot i que ella no és documentalista)?
Per si no ho saps, el "segon cervell" és un sistema personal d'organització de la informació i del coneixement, utilitzant eines digitals per emmagatzemar idees, notes, projectes i aprenentatges. Aquest concepte prové de la necessitat d'alleujar la càrrega cognitiva i tenir accés ràpid i eficient a la informació acumulada.
Un segon cervell necessita d’una estructura, d’un sistema que realment treballi per posar-te la vida més fàcil. I, per escombrar cap a casa, la figura del documentalista és qui té la capacitat d’avaluar la qualitat de la informació, establir connexions entre temes i crear sistemes duradors i eficients.
Workcafé
A vegades penso que el món s’ha unit per tirar-me indirectes. Aquestes últimes setmanes li ha tocat a l’aplicació OneSec. Crec que n’he sentit a parlar o llegit a més de 10 llocs diferents. Serveix perquè desconnectis del mòbil, o perquè facis el plantejament de si realment necessites mirar aquella app que estàs obrint, perquè OneSec esperarà el segon i el preguntarà si vols continuar mirant l’aplicació.
Roser Manté
Com puc ajudar-te:
📅 Calendari per Xarxes Socials
No perdis més temps buscant contingut. Et proporciono un calendari mensual amb contingut curat i personalitzat per a cada xarxa social.
T'aporto notícies i tendències rellevants per la teva audiència, mantenint-te al dia i ajudant-te a destacar amb contingut de qualitat.