Cansament com a símptoma
Necessitem temps per avorrir-nos, per descansar, per vaganejar i no sentir-nos culpables. I això és un canvi en la societat.
Actualitat a l’oficina
Fa poc s’ha publicat el llibre Estado civil: cansada de Ana Morales i, pel que he pogut llegir als diferents articles que en parlen, no deixa de ser un retrat de la societat d’avui en dia. Una societat que viu cansada. No estem esgotats només perquè fem massa coses, sinó perquè hem assumit que anar cansats és normal, fins i tot admirable. El ritme accelerat, la hiperproductivitat i la idea que sempre hauríem d’estar rendint.
Durant anys s’ha venut la capacitat d’aguantar-ho tot com una virtut: Arribar a tot, dir que sí a tot, estar sempre disponibles. Però el resultat no ha estat una vida més plena, sinó una sensació constant de dèficit: de temps, de calma, de presència. I sobretot en acabar el dia cansats, esgotats i amb la sensació de no haver fet tot el que volíem.
En aquest context, passa alguna cosa significativa: comença a emergir el descans no com una pausa funcional per tornar a produir, sinó com una ambició en si mateixa. Som conscients que volem frenar i replantejar-nos què vol dir viure bé. Com tot, quan és un moviment, no una sola persona, el que brega per canviar una manera de fer, ens plantegem amb un canvi de paradigma, de fer.
I això afecta a les persones i a les empreses.
Entre línies
Durant anys s’ha confós intensitat amb compromís i disponibilitat amb valor. Però aquest model genera soroll intern, urgència constant i una falsa sensació de progrés. El descans, entès com a espai per pensar i no només per recuperar energia, esdevé una infraestructura clau per a la claredat, la innovació i la sostenibilitat dels equips.
💡 Com aplicar-ho en la pràctica?
Política d’urgències clara: defineix què és realment urgent i què no; si tot ho és, el sistema està mal dissenyat.
Franges de treball profund: blocs d’hores sense reunions ni interrupcions per facilitar concentració i pensament estratègic.
Temps explícit per pensar: incorporar espais formals per revisió, aprenentatge i reflexió, no només per execució.
A la pràctica
📌 Librerías UC –¿Hamnet es Hamlet?
Librerías UC posa en diàleg Hamnet de Maggie O’Farrell amb Hamlet de William Shakespeare, aprofitant l’estrena de la seva adaptació cinematogràfica.
Què fa el post?
Parteix d’una pregunta atractiva i clara: Hamnet és Hamlet? La resposta (“no exactament”) activa la curiositat i convida a llegir.
Relaciona obres i formats culturals: una novel·la contemporània, un clàssic universal i una pel·lícula imminent. El contingut no recomana només un llibre, sinó un ecosistema cultural.
Aporta context emocional i narratiu: explica que Hamnet explora el dol i la vida familiar de Shakespeare, situant l’obra més enllà de la simple adaptació o relectura.
Guia la lectura i el consum cultural: proposa què llegir abans de veure la pel·lícula, ajudant el públic a construir una experiència més rica i informada.
Com ho pots aplicar?
Comunicació cultural i educativa: utilitzar connexions entre obres, autors i formats per explicar per què una peça cultural és rellevant avui.
Newsletters, blogs o xarxes socials institucionals: crear continguts que no es limitin a recomanar, sinó que contextualitzin i interpretin.
Projectes editorials o de mediació cultural: ajudar el públic a entendre les relacions entre passat i present, entre obra i context.
El “truc” pràctic
No presentar les obres de manera aïllada, sinó curar relacions: una obra - el seu origen - el seu impacte emocional - les relectures actuals.
Aquest tipus de curació transforma la difusió cultural en coneixement estructurat, i fa que el contingut sigui útil, memorable i amb criteri.
👉 Vols que t’ajudi a aplicar aquest tipus de curació cultural al teu projecte, institució o sector? Podem pensar-ho juntes.
Workcafè
🤓 Estic llegint (quan tinc temps) Circe, en anglès i en castellà. M’agrada molt com esta escrit (sembla que la Circe et xiuxiuegi la seva història) i això es perd a la traducció. Però és molt detallista i em perdo jo…
🤓 Vuelvo de ver Hamnet. He procurado llorar bajito, casi contenida, pero era imposible no escuchar el eco de todos sorbiéndonos los mocos a la vez. Es este el atisbo de experiencia compartida y cultural que tanto nos hace falta???? Mar Manrique (em vaig preparant mentalment per la llagrimeta, o el plor desconsolat)
🤓 Només tinc ganes que arribi febrer i que amb el torni la rutina i la “normalitat”…que necessito parar una mica. I a més, impartiré un curs de curació de continguts!
🤓 Si ets freelance, amb carrera humanista (o documentalista) i t’interessa una feina de cap de setmana, escriu-me a hola@rosermante.cat
Roser Manté
PD: Posa una curadora de continguts a teva vida
🐌 Si llegint aquesta newsletter has pensat “jo voldria explicar això a la meva gent, però no tinc temps ni veu clara”... potser et puc ajudar.
Escric newsletters i informes per a consultores i serveis professionals que volen entendre què passa i comunicar-ho amb sentit.
✉️ Si tens alguna idea al cap, escriu-me: hola@rosermante.cat. Parlem sense pressa.